Repercussió mediàtica del CyBeeTwour

Durant el CyBeeTwour ens hem dedicat a tocar molt, molt seguit i per molts llocs! Durant aquests 17 dies però hem fet més que això, així que aquí tenim un recull de tots els mitjans on s’ha fet esment d’una manera o una altra de la nostra peculiar gira!

N’estem molt orgullosos, així que deixeu-nos treure pit!

Dia 9 d’agost (Inici del CyBeeTwour: Càmping La Borda del Pubill, Ribera de Cardós)

EL PUNT AVUI (paper): el punt 9

EL SEGRE (paper): El segre 9-8-13

SORT ACTUAL: http://sortactual.files.wordpress.com/2013/08/sortactual4024.pdf

LA VILA (paper a la pàgina 24): http://issuu.com/lavilacostadaurada/docs/edici__n_286

ELBAIX.CAT: http://www.elbaix.cat/2013/08/09/el-grup-baixllobregati-cybee-comenca-una-original-gira-que-els-portara-arreu-de-catalunya/

Dia 10 d’agost (Sort)

SORT ACTUAL: https://sortactual.wordpress.com/2013/08/10/gira-de-places-amb-inici-pallares

Dia 11 d’agost

DIARI DE TARRAGONA: http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=6321

TARRAGONA 21: http://www.tarragona21.com/62205/

CANAL BAILÉN: http://www.canalbailen.com/2013/08/08/los-cybee-llevan-a-altafulla-y-cambrils-una-original-gira-que-hace-parada-cada-d%C3%ADa-en-la-plaza-de-un-municipio-diferente/

ALTAFULLA RÀDIO: http://www.altafullaradio.com/index2.php?mod=14&acc=not&blo=0&n=10104&idi=cat

Dia 12 d’agost (Altafulla)

DIARI DE TARRAGONA (paper):

RAC 1- Informatiu 14/15: podcast

RÀDIO ONA LA TORRE: podcast

Dia 13 d’agost (Cambrils)

REVISTA CAMBRILS: http://www.revistacambrils.com/index.php?c_festa=true&dia=13&mes=8&any=2013

Dia 14 d’agost

REVISTA CAMBRILS: http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=15349

Dia 15 d’agost (Blanes)

RÀDIO 4 – El Millor de l’Estiu: podcast

EL PUNT AVUI (paper): http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/670244-cybee-fa-una-gira-per-les-places-gironines.html

EL RIDAURA: http://elridaura.com/noticies/10243/cybee-fa-una-gira-per-les-places-gironines.html

BIBLIOTECA COMARCAL DE BLANES: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/blanes/documents/135599

Dia 17 d’agost (Sant Feliu de Guíxols)

LA VANGUARDIA (paper) Vanguardia 17-8-13

Dia 23 d’agost (Badalona)

TELE BADALONA – Notícies Vespre: http://tvbadalona.xiptv.cat/noticies-vespre/capitol/23-d-agost-de-2013?s=712&e=823#.UhtCQRTfIQM.gmail

BADANOTIS: http://www.badanotis.com/noticia.php?n=6990

Dia 24 d’agost (Granollers)

RAC 1 – Via Lliure: podcast

Final del CyBeeTwour a Sant Cugat

Ahir va ser l’últim concert d’una gira que ens ha portat per 14 poblacions de Catalunya. Vam tocar a les 20h a Sant Cugat, davant el monestir. Repetíem parada i plaça on tocar, però tot i que el CyBeeTour de l’any passat a Sant Cugat va anar molt bé, vam decidir canviar de racó.

Racó CyBeeTour (2012):

Racó CyBeeTwour (2013):

Les hores abans del concert no van ser gaire emocionants… cadascú des de casa feia diumenge a la seva manera. Però una llei no escrita prohibeix que els membres de CyBee arribin a un lloc amb temps, així que sense saber ben bé el perquè vam acabar muntant la paradeta amb presses.

Mentre muntàvem, una noia que ens ha descobert al CyBeeTwour i ens ha anat seguint se’ns va acostar… I atenció perquè va anar directe a allà on fa mal! Dirigint-se al Marc i amb ironia, va dir: “Ei, vigila amb la cadira que encara es trencarà…”. I és que justament ahir vam descobrir que una noia quasi enganxa la caiguda amb el mòbil! El vídeo està penjat al youtube…

[youtube http://youtu.be/I7iGmCF4YI8]

Tot i el cop baix, li volem agrair a ella i a la seva companya que vinguessin a Sant Cugat, igual que a totes les persones que repetien l’experiència CyBeeTwour. Que algú ens descobreixi i vulgui repetir és tot un honor per nosaltres.

Finalment va arribar l’hora, el moment de començar l’últim concert de la gira. I sincerament la majoria del concert no va ser gaire diferent a la resta… Vam començar bastant sols, amb sensació màxima de CyBeeTwour. I tot i que ens feia certa por, perquè un diumenge al vespre d’agost a Sant Cugat no sabíem com seria l’ambient, la gent a poc a poc s’anava apropant i es quedava a escoltar tot el concert.

Tot i no ser el dia amb més gent, l’ambient que es va crear va ser fantàstic. La gent estava molt participativa i va ser un gust tocar per tots ells.

Un altre fet MOLT important és que tocàvem al costat de tot un mite. No tothom pot xulejar d’haver tocat acompanyat de l’Alaska (del grup Fangoria)!!!

Després del nostre espectacle habitual… Aixecar-nos cantant “EEEEEEEH!!!”

Fer cantar el públic amb un final còmic, quan el Nil fa un soroll estrany amb els llavis i les mans…

Després de tot això… Va venir l’última cançó: “Que Tinguem Sort” de Lluís Lach. I aquí va ser quan una sensació ja coneguda va començar a recórrer tot el nostre cos. Va ser quan ens vam adonar que la gira s’acabava i vam entendre tot el que havia suposat. Quan vam mirar les cares del públic i vam sentir com arriba a omplir tocar per la gent. I tot el que suposen la música, les lletres, les històries, les mirades, els gestos, els detalls, les actituds, l’entorn, el paisatge, el ritme… De veritat que ha sigut un gran plaer intentar transmetre la nostra música i manera de ser a les persones que passejaven pel carrer i no esperaven trobar-nos.

Només ens queda agrair també l’essencial paper de tots els que ens han ofert hospitalitat aquests dies, donar les gràcies a tots els que han vingut expressament a alguna parada del CyBeeTwour, venerar la figura d’en Jordi Gonzalo i penjar una gran medalla als que heu anat llegint el blog. Aquesta és la nostra manera de compartir l’experiència amb vosaltres i tenir 200 visites cada dia és un gran honor.

Tot i acabar el CyBeeTwour, tenim moltíssima feina i és que a l’octubre sortirà al mercat el nostre primer disc, enregistrat al Medusa Estudio sota la producció de Manu Guix i Roger Rodés!! Pel que fa als concerts, aquest divendres serem a Santa Eugènia de Berga amb motiu de la Festa Major! (amb Bonobos).

Així doncs, té tot el sentit del món continuar dient allò de… Ens veiem per Catalunya!

Gran parada a Granollers + Rac1

Hola!

Ahir tocava fer el penúltim concert del CyBeeTwour a Granollers. Però pel matí teníem el cap a un altre lloc i és que a les 13h havíem de ser als estudis de Rac1 perquè ens entrevistaven al Via Lliure!!

En Marc i en Nil han petat tantes cordes amb el que portem de CyBeeTwour que les reserves de cordes (8 packs sencers + vàries cordes sueltes) s’havien acabat. Per tant, la primera missió del matí consistia en comprar-ne! Després de visitar 4 o 5 botigues de música sense sort, desesperats van decidir que era millor presentar-se a la ràdio sense una corda que no pas arribar tard…

L’entrevista va ser curta però intensa i divertida!

També vam tocar el tema “Una altra realitat” que podeu escoltar aquí! Un gran plaer haver passat pel Via Lliure. Moltes gràcies a en Joan Arenyes i a en Xavi Bundó per convidar-nos!

Després de l’entrevista i d’un bon dinar a Sant Feliu, vam marxar cap a Granollers. Objectiu: comprar cordes de guitarra. Però a l’agost sembla impossible trobar una botiga oberta que en tingui, així que ens les vam arreglar com vam poder i vam invertir el temps que teníem per avançar temes del #cybeedisc.

Per cert, el Nil i el Marc segurament porten masses hores junts. Primer va ser perseguir-se en pilotes pel pati de la casa de Pals. Però la broma poc a poc va agafant més forma! Ara ja van pel carrer donant-se la mà…

Més puntuals que mai, vam muntar la paradeta al carrer Major de Granollers, davant el museu. El cel i el vent no acompanyaven gaire i els més negatius ja ens vèiem corrent sota la tempesta per salvar els instruments d’una tràgica mort. Només començar vam rebre un obsequi dels blancs, els organitzadors del concert: una samarreta de la FM!

També ens acompanyava la bandera dels blancs, que el vent feia ondejar amb força! Gràcies per convidar-nos companys.

El concert va anar molt bé. Molta gent va parar en algun moment del concert a escoltar-nos i la majoria cantaven sense vergonya les cançons que es sabien! Vam veure cares conegudes de gent que ens segueix a varis concerts, alguns familiars i el que ens fa més il·lusió de tot: diverses persones que ens havien conegut a alguna parada del CyBeeTour de l’any passat o el CyBeeTwour d’aquest any i havien vingut expressament per repetir l’experiència!

Hi ha qui es posa còmode per escoltar tot el concert…

Finalment, com hem fet a tots els concerts del CyBeeTwour i realment com es mereix la gent que es queda a escoltar-nos, aplaudiments pel públic. O el que vindria a ser el mateix: postureo final de concert!

Després vam poder xerrar una bona estona amb la gent que havia vingut. Hi havia un personatge especialment graciós…

El Marc no volia ser menys i va aprofitar el regal que li va fer una noia per fer el pallasso durant una estona.

I per acabar com calia el gran dia, vam gaudir al màxim de la festa major de Granollers.

Avui acabem el CyBeeTwour a Sant Cugat. Serà un concert molt especial pel que significa i segur que alguna llagrimeta per part nostra caurà al final… Està clar que la intentarem dissimular! Toquem a les 20h davant el monestir, a la plaça. Us hi esperem!

Altre cop Badalona!

Després del viatge espiritual que va significar el #CyBeeTwour a Montserrat, ahir ens vam haver de llevar per fer feina pel #cybeedisc! Veient les cares que fèiem de bon matí, no sé si l’experiència ens va carregar d’energia, o més aviat ens en va treure! I és que la caminada d’on deixaves el cotxe fins a dalt, tampoc era massa suau…

El que sí que ens va posar a to va ser la merescuda piscina de casa el Nil en acabar el matí de feina!

Després d’això un bon dinar i ja podíem fer camí cap a Badalona! Una ciutat que fa un any alguns ni sabíem que tenia mar, i ara sembla una segona casa per nosaltres. En un any hi hem tocat 4 vegades, i ja l’hem visitat un munt de vegades!

Així doncs, un cop dinats i arribats a Badalona, vam seguir fent feina per al llançament del #cybeedisc, fins que va ser hora d’anar a muntar la paradeta pel concert. A l’arribar al lloc, no sabíem si fer-ho al mateix lloc que l’any passat, o provar-ne un altre que potser semblava tenir millor acústica, però la nostàlgia va poder més i vam tornat a fer-lo al mateix espai en què ho vam fer i gaudir ara fa un any.

Avui a diferència d’alguns dies, hi havia algunes persones esperant a que comencéssim, però tot i així hem tingut aquella sensació tan indescriptible del típic concert de #CyBeeTwour on no saps què passarà amb la gent ni com anirà!

Mica en mica s’ha anat omplint de gent.

Pel que fa a incidents, no va haver-hi res calamitós, simplement es van petar moltes cordes, cosa que va donar més joc al Jordi per fer la seva promo del grup habitual. Un nen ha semblat ignorar el fet que, per agafar una maqueta, el seu germà gran ens havia donat prèviament 5€, i imtant-lo volia agafar-ne una altra ell mateix, cometent així el primer robatori tant del #CyBeeTour com del #CyBeeTwour (per aquells encara dubtosos de si no sabíem escriure, acabeu de comprovar que sí que en sabem, i que els noms estan buscats amb la màxima astúcia possible!).

Un cop acabat el concert, hem pogut firmar algunes maquetes. Una vegada hem arribat a casa, tot sopant, hem vist com han posat un tall de l’entrevista que ens va fer l’any passat Tele Badalona, han posat imatges del concert de fa un any i fins i tot el videclip de la nova versió d’Amb tu, cosa que ens ha dexiat extramadament contents i molt agraïts pel tracte que ens van donar en el seu moment i ens continuen donant!

Avui marxem cap a Granollers, però abans fem parada a Rac 1 al programa Via Lliure! A les 13! Esperem que pogueu escoltar-nos!

Ens veiem per Catalunya!

 

 

Hem arribat a Montserrat!

No us volem enganyar, hi hem arribat en cotxe, tot i que del munt de gent que hi havia, hem hagut d’aparcar el cotxe a baix de tot i la caminata ha estat d’aquelles que fan suar.

Montserrat ha estat l’11è concert del #CyBeeTwour i si us hem de ser sincers, no les teníem totes. Ens havien avisat del control policial que té la zona del Monestir i hem anat allà amb l’esperança de tocar més de dues cançons. Per sort hem acabat fent tot el concert i deixant que gent de totes les nacionalitats ens conegués.

El dia ha començat a casa; Sant Feliu city i amb algun que altre retard per posar rumb cap a Montserrat. Sembla ser que sortir per Gràcia la nit anterior fa agafar son! Escoltant a tot drap  el nostre CD nou (que si tot va bé sortirà a la Tardor d’aquest any) hem arribat al pàrquing (a la part de baix) i hem buscat el millor lloc per tocar. Tot i que ja el sabíem des de feia uns dies, hem volgut esbrinar si el tema de la policia era veritat, i efectivament ens estaven esperant pràcticament.

Amb nervis hem començat a tocar amb un format un xic diferent a l’habitual. El motiu era per autoenganyar-nos a nosaltres mateixos i fer-nos creure que si els policies venien els podríem dir “nono, si estem aquí tocant un momentet entre amics…!”. Per sort no hem necessitat tirar d’aquest enginyós recurs ja que eren bona gent i ens han deixat tocar amb l’excusa de no vendre maquetes.

El concert ha estat animat i la gent, tot i no ser d’aquí en gran part, es quedaven a escoltar els temes i han intervingut en tots els temes que ho requerien. Fins i tot hi ha hagut una nova anècdota, i era que una noia ens ha enregistrat amb una gravadora. Fins ara havíem vist fotos, vídeos, etc., però una gravadora…mai. Sempre hi ha un primer dia! Avui ha estat un dia on l’Aleix ha tornat a demostrar que això de mirar sèries en anglès li aporta alguna cosa més que hores davant de l’ordinador, i ens ha mostrat el seu vocabulari més extens en la llengua britànica que tant li agrada.

A l’acabar el concert hem donat les gràcies als policies, hem fet algunes fotografies i fins i tot ens han convidat a que ens inscrivim a un concurs a Cambridge; seria tota una fita per nosaltres, però qui sap…

Finalment, després d’un dinar on les patates ha quedat demostrat que no estaven massa ben treballades, hem fet una reunió de grup on hem decidit vàries coses que afecten directament al nou CD que el tenim calentet calentet…

Dir-vos que us està esperant amb ànsia!

Demà toca un clàssic: Badalona, i aquesta vegada amb permís (sempre és un detall a agrair al gran Jordi Gonzalo, ja el coneixereu ja…). A les20h a la rambla. Us hi esperem!

El retorn a Puigcerdà

Desè concert a la butxaca i sensació de nostàlgia perquè veiem com el CyBeeTwour comença a arribar al seu punt final.

Ahir vam tocar a Puigcerdà per segon any consecutiu… Com ja hem explicat vàries vegades, l’any passat vam fer una gira semblant per 18 pobles de Catalunya. Alguns d’ells van anar tan bé que aquest any hem decidit repetir-los, entre ells Puigcerdà. La foto és de l’any passat!!

Així doncs, conscients que era l’últim concert que fèiem a terres llunyanes del nostre estimat Sant Feliu de Llobregat, l’últim concert on gaudíem de l’hospitalitat de la bona gent que ens ha anat acollint durant aquest CyBeeTwour i un concert molt simbòlic pel fet de repetir el lloc on tocàvem, vam començar el dia amb unes ganes enormes de tocar i deixar-nos la veu a la Plaça dels Herois de Puigcerdà.

Un cop arribats ens esperava un bon dinar a can Vilaseca, però per culpa d’un petit problema amb els frenos del cotxe l’espera es va allargar. Per sort els mecànics d’aquí la Cerdanya estan oberts i el cotxe està recuperant-se per reempendre el camí demà cap a Montserrat.

Després del dinar tocava migdiada… I quina migdiada senyors i senyores!!!! El tema se’ns va complicar tant que quasi fem tard al concert. Però ens vam despertar a temps i després de visitar a tota la família Vilaseca, vam marxar pitant cap al lloc on tocàvem.

Quins records que ens portava la plaça… Però no hi havia temps per perdre i amb temps récord vam muntar la paradeta per començar a tocar.

Al principi ja teníem uns quants coneguts de públic, el que ajuda a que ràpidament la gent que passa pel carrer s’interessi per l’espectacle. I així va ser! A la primera cançó ja teníem bastanta gent al nostre voltant.

I com més avançava el concert, més gent es sumava a escoltar-nos.

A més a més, com ens ha passat ja vàries vegades aquest CyBeeTwour, també hi havia gent que sortia al balcó de casa per escoltar-nos. Entre ells hi havia una parella de gent gran que ens va fer especial gràcia, motiu pel qual els vam dedicar l’aplaudiment del públic. I sembla que no els va fer gaire il.lusió, perquè a la següent cançó ja havien desaparegut…

Durant el concert, per no perdre la tradició, el Nil va petar un parell de cordes. Per entretenir com podem al públic mentre les canvia, cada vegada tenim més històries a explicar. Clarament la més popular és l’anècdota del Marc i la cadira a Blanes… Amb l’excusa de la corda petada, ràpidament qualsevol s’anima a explicar que un dia en comptes d’una corda al Marc se li va petar la cadira…

Vam estar molt a gust durant tot el concert i la gent va respondre molt bé. Un plaer haver tocat per tots els que van decidir escoltar-nos! Després del concert, les fotos amb els que la demanaven i una vegada firmades algunes maquetes, una anècdota curiosa! Una noia que ens havia descobert l’any passat al concert de Puigcerdà, aquest any repetia de públic i ens portava una sorpresa: un pa de pessic que havia preparat per nosaltres! Per cert, molt bo, gràcies!

Després de recollir i xerrar una mica amb la bona gent que s’acostava a dir-nos quelcom, vam anar cap a la pizzeria Malhivern on vam sopar molt i molt bé! Gràcies als Vilaseca pel sopar i l’hospitalitat.

I després del sopar, casualitats de la vida. Com havia passat a Sort, al mateix lloc on tocàvem també hi feien sardanes!! Després de les classes que vam rebre a Sort, ja ens podem considerar experts en ballar sardanes, així que vam crear la nostra pròpia rotllana de quatre i vam ballar un parell de temes.

Avui toca dia de descans a Bellver!! Ara mateix estem planejant l’excursió que farem aquesta tarda. Demà serem a Montserrat amb el que serà l’onzena parada del CyBeeTwour. Tocarem cap a les 13h, el lloc exacte el direm pel twitter una estona abans.

Ens veiem per Catalunya! Gràcies a tots els que aneu llegint el blog!!

Els nois de Calella

Un cop llevats després del concert de Sant Feliu de Guíxols, vam mirar de gaudir dels últims moments de la magnífica casa que ens havia acollit els darrers dies! Una piscina ràpida i a recollir i endreçar tot el que fes falta per deixar la casa millor del que l’havíem trobat! Volem donar les gràcies des d’aquí també al Nacho i la Montserrat per la seva confiança i hospitalitat!

Havent quedat per dinar, com sempre fèiem tard! El lloc meravellós, i la companyia també genial, vam dinar de fàbula, amb unes vistes increïbles de Calella i vam passar una molt bona tarda en companyia de bons amics!

Calella és realment un poble ple d’encant, tot i les pujades i baixades! Així que vam decidir donar una volta per veure on tocaríem i descobrir una mica més el poble. Durant aquesta passejada, de tant en tant practicàvem una cançó que havíem de fer especialment per aquell dia, “El meu avi” i cantant a veus ens vam creuar amb una família estrangera que ens va reconèixer i felicitar pel concert de l’Escala, cosa que ens va fer molta il·lusió!

Fent una becaina a uns sofàs enganxosos vam acabar de passar la tarda, esperant a que el Barça anés jugant partit i que fos l’hora de començar. Quan ho vam creure oportú, vam anar a agafar els instruments al cotxe, el Marc va voler canviar unes quantes cordes, cosa que no va servir de molt perquè va petar les dues que no havia canviat…

Així que més o menys preparats i amb el partit del Barça ja sentenciat ens vam plantar a Port Bo, i vam deicidir que tocaríem sobre la sorra de la platja! Idea molt bonica però certament poc pràctica i còmode.

Al començar la gent es va anar acostant tímidament, i cada cop s’acumulaven més i més persones, de totes les edats, això sí, la majoria de nens a primera fila i els adults més lluny, fins que poc a poc vam anar convencent als assistents a seure més a prop!

Certament el fons del concert era per pintar, tocant a la platja, amb les barques i la lluna que cada cop brillava més darrere nostre ja que s’anava fent fosc.

Un cop acabat el concert, vam anar cap a casa l’Oriol, presentador del programa Xtrems de ràdio montjuïc, que molt amablement ens va deixar dormir a casa seva a Calella mateix. Això de ser músic i fer aquest tipus de gira té la desavantatge (o avantatge segons com) d’haver d’abusar de l’hospitalitat de la gent i dormir de gorra a cases alienes! S’ha de dir però que sempre mirem de ser molt bons convidats!

Des d’aquí també agrair-li a l’Oriol la seva hospitalitat i bon humor!

Ahir al migdia vam baixar cap a Sant Feliu (de Llobregat) per posar una mica d’ordre a les maletes, descansar a casa i agafar forces pel concert d’avui a Puigcerdà!

Ens veiem per Catalunya!!!

L’altre Sant Feliu

Tal i com ho sentiu. Ahir vam tocar a l’altre Sant Feliu… Com a bons santfeliuencs (del Llobregat), tenim cert rencor als de Guíxols perquè quan ens pregunten d’on som i responem Sant Feliu, la reacció sempre és la mateixa: “De Guíxols?”. Però som gent esportiva i acceptem que és un poble molt bonic i va ser una molt bona parada del CyBeeTwour.

Després d’un gran matí de descans i piscina, una mica de bàdminton i de riure molt veient com el Nil i el Marc es perseguien en pilotes per tot el pati, vam marxar per fer el que seria la vuitena parada del CyBeeTwour.

Una vegada contemplades vàries opcions, la rambla ens va semblar el millor lloc per tocar, així que vam muntar la paradeta ràpidament i a les 20h ben puntuals començàvem! Segurament el principi més CyBeeTwour de tot el que portem de gira… Durant la primera cançó la gent anava passant i la màxima atenció que rebíem era d’alguna mirada dissimulada.

Però a poc a poc els més atrevits van començar a apropar-se i es va anar creant un bon grup de gent que ens escoltava.

I com més avançava el concert, més gent s’interessava per l’espectacle!

Una de les característiques del CyBeeTwour i un fet molt interessant és que la gent no espera trobar-nos. I quan per casualitat ens veuen i escolten la música, les reaccions poden arribar a ser molt diverses. Cadascú ho gaudeix a la seva manera… hi ha qui es passa tot el concert somrient, els que se’l passen seriosos i escoltant, els que intenten cantar les cançons, sempre hi ha el petit que balla i fa el burro, la senyora gran que a mig concert es posa a parlar amb nosaltres i ens explica bona part de la seva vida… Però ahir vam conèixer una altra manera de viure-ho: aprofitar la música de fons per llegir, com l’home del banc!!

Com no podia ser d’una altra manera, el Nil va petar corda. Deu portar unes 15 cordes petades en 8 concerts, una ruïna que com segueixi així acabarà amb el fons econòmic del grup. I això que va passar-se tot el matí llimant el pont de la guitarra!

Però si comencem a parlar del Nil no acabaríem… Això sí, cal felicitar-lo! Gràcies a la seva fantàstica xuleta va cantar sense equivocar-se la versió que fem del gran Cesk Freixas, tota una fita!

Després del concert i les fotos i firmes corresponents, vam anar a sopar per Sant Feliu.

I aprofitant el bon ambient del poble, vam donar una volta molt agradable amb un bon gelat a la mà i comentant allò de “quina sort tenim de viure aquesta gran experiència”. De veritat, cada dia que passa ens sorpèn més i ens motiva a seguir tocant i portant la nostra música allà on sigui.

Avui serem a Calella, un poble del que ens han parlat molt i molt bé. Tocarem a les 20.30h, una mica abans que acabi el Barça! El lloc exacte, com sempre, l’anunciarem una mica abans pel twitter.

Gràcies als que aneu llegint el blog i als que participeu d’alguna manera a la gira. És un gran plaer compartir-ho amb vosaltres. Ens veiem ben aviat per Catalunya!

El nostre primer doblet

Ahir es presentava un dia intens; dos concert en 4 hores no és una cosa que fem cada dia.

Vam enfilar cap a l’Escala ben dinat, després d’una fantàstica paella que ens va preparar la Conxita. Una de les millors maneres d’afrontar una tarda-nit que es presentava dura. Una vegada allà ens vam trobar en Roger Rodés, un dels productors del notre nou CD (que si tot va bé, sortirà a mitjans d’Octubre), amb tota la seva família. Ens va donar quatre indicacions d’on seria el millor lloc on tocar i vam començar a ubicar-nos.

Tal i com va passar a Cambrils, hi havia policia rondant pels carrers, i òbviament ens va agafar el ‘canguieli’, fins al punt d’anar a parlar amb ells per pregunar si podíem tocar una horeta. la resposta va ser la que ens esperàvem i que evidentment no compartim, però no hi havia massa més a fer, excepte canviar la ubicació on preteníem tocar al principi (al passeig) per una petita plaça on no hi havia tanta afluència de gent.

Vam ultimar tots els prepartius per començar (cordes, la nova cadira del marc, etc.) i vam començar a tocar.

Vam tornar a tenir la ja coneguda sensació de #CyBeeTwour, que consisteix en sentir-te una mica sol tocant per poca gent, tot i que la companyia era molt grata. Mica en mica la plaça es va anar omplint fins al punt de quedar en un estat com el que veieu a les fotografies. Una autèntica sorpresa, ja que no esperàvem que s’omplís tant.

El concert havia de ser curt, ja que al cap de poquet havíem d’estar al Càmping ‘La ballena alegre’ a Sant Pere pescador. Vam fer un repertori més reduït, però la gent va quedar contenta. Entre cançó i cançó, no va haver-hi cap moment sense que algú s’apropés. Acabat el concert i anant a buscar el cotxe ens vam trobar a aquesta família que ens havia vist i comprat la maqueta amb les finestres baixades i escoltant la nostra música, detall que ens va encantar!

Una vegada acabat el primer concert de dia va tocar una de les coses que tant ens agraden: el moment de firmar i fer fotos amb la gent. És quan sentim més de prop el que significa aquesta gira: la proximitat amb tothom.

Corrents per no fer massa tard, vam carregar de pressa els trastos al cotxe i vam posar rumb a Sant Pere. Aquelles estones de cotxe en les que alguns aprofiten per descansar, i més quan ens espera un concert que es presenta diferent als altres.

Per sorpresa nostra, el concert que havien pensat per nosaltres era una miqueta diferent als que havíem fet fins ara els altres dies. Volien amplificació… Sort en tenim d’en Nil que té uns bons coneixements de so i ens va fer de tècnic ell mateix. Amb els recursos que teníem vam preparar la logística i vam començar un concert ple de gent de tot arreu: catalans, espanyols, bascos, anglesos, francesos, italians, holandesos, alemanys, i un llarg etcètera.

Així doncs podem dir que ahir a la nit vam fer el concert més internacional de la nostra història. Tot i així, els membres de CyBee som nois espavilats i amb recursos lingüístics, així que ens vam poder arreglar amb l’idioma oferint un ampli repertori d’idiomes. Tot un repte per a nosaltres, que el vam superar, creiem, amb nota.

Un punt graciós del concert van ser el micros; tal i com podeu veure, el nil i l’Aleix van cantar amb micros rollo ‘Madonna’, la qual cosa va fer que l’Aleix se’ns creixés i sortís a donar una volta buscant entre el públic alguns voluntaris per cantar. Tot un espectacle!!

Una vegada acabat tot plegat, vam signar algunes maquetes més, pel públic més jove del càmping (entregats des del principi).

Vam decidir fer cap al sempre bàsic McDonalds. Un sopar ràpid i una mica ‘guarrot’, però que, no ens enganyem, estava molt bo! A les 4 del matí arribàvem a casa de la Família Ferrer Vilaseca, a Pals, on amb el cor a la mà, ens sentim com en una casa de revista. Des d’aquí els donem gràcies perquè estem……de conyaaaa!!

Avui anirem cap a Sant Feliu de Guíxols, on ens espera el següent #CyBeeTwour, en tenim moltes ganes. Esperem que no hi falti ningú!

Blanes, el primer poble de la Costa Brava

Dijous va ser un dia molt interessant! Després del dia de descans que vam tenir el dimecres, dijous tocava fer un dia intens. Així que a les 16:20 érem a la porta de Ràdio 4, per fer una entrevista i una actuació en directe al programa El millor de l’estiu!

Hem de dir que tot i el cansament que portàvem a sobre i que és l’hora de la nyonya, ens vam poder despertar a temps per a l’entrevista I ens ho vam passer molt bé!

A les 19:30 havíem de ser a Blanes preparats per tocar, així que llavors van venir les presses, arribar, trobar aparcament, buscar el lloc on tocaríem i muntar-ho tot.

Va ser un dels dies que es va notar més el que és el CyBeeTwour. A l’anar amb tanta pressa a muntar i que la gent anava passejant vam començar a tocar completament sols, poc a poc, a la primera cançó s’anava parant la gent, però tot i així n’hi haiva molts que seguien caminant. Fins ben entrat el concert no vam aconseguir un public més estable.

Això fa que li donguis més importància al fet de que en els alters concerts i finalment en aquest també, la gent es quedi a veure tot el concert, ja que te n’adones que no és una cosa que es doni per feta, sinó que te l’has de guanyar!

El concert va avançar amb els accidents típics, que si petem cordes, se t’oblida un trosset d’una lletra, una dona que ve a comprar una maqueta i comença a xerrar i no et deixa continuar amb el concert, la veu que comença a cansar-se… Però el millor, la gran anècdota del concert, una cosa que encara no havia passat mai i ens moríem de ganes d’explicar en aquest blog, és que abans de l’última cançó el Marc es va caure de cul a terra perquè se li va trencar la cadira, el perquè encara és un misteri! Ho vam poder “dissimular” dient que tot era part de l’espectacle, i els que no s’ho van creure almenys van riure molt!

Divendres al matí, després de descansar una bona estona i ser despertats vilment pel petit Teo, vam anar a la platja amb la família Bazin Llopart, els quals ens han convidat a dormir a casa seva i ocupar el menjador. Volem agrair des d’aquí la seva hospitalitat. Ens ho vam passar molt bé!

El següent concert serà a l’Escala, ironies de la vida, poble amb el mateix nom que la sabateria dels Llopart!

Ens veiem per Catalunya!